Fou recuperat a la residència de la primera edat del ferro (800-550 aC, pre-ibèric) de Sant Jaume d’Alcanar (Terres del Sénia, Catalunya).
És una peça senzilla, que té la forma d’un petit disc. A Sant Jaume són nombrosos i alguns s’haurien utilitzat com a tapadores de vasos contenidors. Tenen la particularitat que no estan fets de ceràmica, sinó amb terra barrejada amb palla trinxada i aigua a la qual se li va donar forma i, després, es va deixar que s’assequessin al sol. No es van coure en un forn i, per tant, no són peces ceràmiques.
Com que no es van coure mai, són peces molt fràgils, com us podeu imaginar, i normalment cal anar molt amb cura a l’hora d’excavar-les perquè es desfan a les mans si no es fa bé. Per sort, Sant Jaume fou destruït amb un incendi i aquell foc va fer que moltes d’aquestes peces es coguessin parcialment: és així com, afortunadament, quelcom tan extraordinàriament fràgil i humil ha pogut arribar fins als nostres dies.
(Model 3D: Jorge Botero. Restauració: Isabel Moreno)
CC AttributionCreative Commons Attribution
Comments