Els ibers no van sorgir del no res, ni d’un dia per l’altre. La civilització ibèrica fou el resultat d’un procés. Estimulades i influïdes pels contactes amb fenicis i grecs, les poblacions indígenes de la franja mediterrània i de més enllà dels Pirineus van evolucionar, entre el segle VI i principis del II aC, cap a nous models socials, econòmics, polítics i culturals. Malgrat l’aire de família que a primera vista semblen oferir-nos els ibers, la civilització ibèrica no fou ni uniforme ni homogènia.

A Catalunya, les poblacions indígenes de la primera edat del ferro van aconseguir un desenvolupament econòmic important a partir de l’agricultura i la ramaderia, així com els primers contactes amb els primers comerciants fenicis. Probablement ja des del segle VII aC, o una mica abans, els ibers van intercanviar matèries primeres per productes exòtics.